Enhorabona, vostè pateix 'burn out'

Actualment ens sembla com que la paraula estrès ja s'hagués dit sempre, o almenys ara la fem servir amb tota naturalitat. "Estic estressat", diu algú. Costa d'entendre que fa 30 anys, o 300, no s'estressés ningú. Ni els que treballaven a les mines, ni els metges que feien una colla de guàrdies o d'operacions seguides, ni els empresaris que plegaven cada dia a les deu de la nit i es llevaven a les sis del matí, ni els aprenents que dormien estirats sobre el taulell de l'obrador.
Simplement estaven cansats, o molt cansats. És interessant constatar-ho: no patien estrès perquè desconeixien que aquesta paraula existís.
Ara que la paraula s'ha vulgaritzat, ha perdut el seu crèdit. Que algú digui que està estressat és d'una vulgaritat absoluta. Jo ho he sentit dir tant a professors universitaris com a taxistes. ¿Com s'ho feien, abans, quan se sentien aclaparats per una feina molt dura o de moltes hores?
Una vegada s'havia generalitzat la paraula estrès, era urgent inventar- se'n una altra perquè la minoria selecta pogués seguir sent gent selecta. I així ha aparegut una nova expressió: burn out. A un senyor li han retirat la gerència d'una empresa perquè està burn out, i un policia ha disparat contra un grup de gent, i l'explicació que s'ha donat és que estava afectat per la síndrome de burn out.
Estar burn out és mala cosa i pot ser perillós, però el lector estarà d'acord amb mi que estar sota els efectes del burn out té molt més prestigi que estar cremat o fos, i, més que estar, senzillament, extenuat, enfonsat, molt fatigat, esgotat o rebentat. Més o menys, burn out vol dir el mateix. Però ¡quina diferència!
Per estar burn out, almenys s'ha de ser un gran executiu i, si pot ser, un director general. Els modestos treballadors, pares o mares de fa- mília, quan arribin al vespre a casa i hagin de seguir treballant ocupant-se de les criatures hauran de dir que estan morts, aixafats, cansadíssims. Potser un dia ascendiran a la condició de víctimes del burn out, però es trobaran que els distingits pedants ja hauran adoptat una nova paraula.
El vocabulari anglès no és pas que sigui més extens i més precís que el català o el castellà. Però el cert és que és un magatzem de paraules per a l'exportació. Si un dia volem competir-hi, els catalans haurem d'aprendre a dir que estem foot-uts".