Últimes notícies

Anonymous on Sinónimos, ...




*loading* visites

Estadístiques del parlemne

Qui parla és esclau de les seves paraules; qui calla, amo del seu silenci.


Quin títol posar-li a quelcom tant cert? Doble moral? Ulls clucs?

publicat per Gualdi el 04/16/07 a les 09:26 | comments (10) | debats oberts

(publicat a El Períodico el Dissabte 14 d'Abril de 2007)

14/4/2007 Edición Impresa EL TORN// FÉLIX DE AZÚA
No m'esperis a Zimbabwe

 

FÉLIX De Azúa. Secció El torn
Certs amics i no obstant lectors meus s'han enfadat perquè en la columna anterior cantava lloances pel canvi climàtic i el fet que Londres sigui com València o Barcelona com Tunis. Alguns d'aquests molt solidaris amics escrivien paraules que trenquen el cor com: "¿I els països africans?". O bé: "¿Que potser no seran els pobres els que més patiran?". En fi, aquesta mena d'enunciats que jo havia sentit de petit en boca dels Germans de la Doctrina Cristiana. ¡Qui m'havia de dir que amb el temps aquest seria el discurs únic de l'esquerra!...
Quan es parla dels pobres i de l'Àfrica s'ha de carregar amb les conseqüències. No som innocents. Els pobres són pobres perquè nos- altres som rics. Però cap partit polític està disposat a incloure al seu programa un remei verdader de la pobresa: els seus electors els enviarien a fer punyetes. Llevat que siguin programes populistes o feixistes i llavors tenen molt suport. Tal com encertadament va escriure Sartre el 1969, el principal enemic de la revolució són els partits d'esquerra i d'extrema esquerra.
La segona cosa que hem de considerar és que la tràgica situació dels països africans, com la de les faveles americanes (que sumen més gent), depèn completament de la nostra capacitat de despesa. Mentre tots tinguem cotxe, moto, calefacció, avió, tren, televisió i altres juguines i els fem servir amb la beòcia creença que l'energia és gratuïta, estarem matant gent. Cada un de nosaltres. En innombrables ocasions, el que més ploriqueja perquè no s'"ajuda" (¿què deu voler dir aquest verb?) el tercer món sol passar per alt que mata un pobre cada vegada que posa en marxa el quatre per quatre per anar a destruir la Cerdanya o el Cap de Gata amb els nens, la senyora i el gos.
És un gran consol creure que els pobres i l'Àfrica estan fatal per culpa de Bush, Aznar i el Papa. És una sort que aclarir les causes reals de la misèria sigui, avui, una qüestió tabú. ¿O és pura casualitat que el màxim enemic del canvi climàtic sigui un possible president dels Estats Units?