today
May 2007
April 2007
March 2007
February 2007
January 2007
December 2006
November 2006
October 2006
August 2006
June 2006
May 2006
April 2006
March 2006
February 2006
January 2006
December 2005
November 2005
October 2005
September 2005
August 2005
July 2005
June 2005
May 2005
April 2005
March 2005
February 2005
January 2005
December 2004
November 2004
October 2004
September 2004
August 2004
July 2004
June 2004
May 2004
*loading* visites
Estadístiques del parlemneNo. No pretenc aburrir-vos amb un munt d'informació acadèmica. No pretenc guanyar credibilitat sobre la tria dels vostres originals sobrenoms. Potser el que vull és retrobar-me amb la psicologia que aquest any la tinc una mica abandonada (snif, snif). O potser generar-vos certa curiositat sobre una disciplina que personalment trobo apassionant ( resulta que a la vida hi ha molts altres temes interessants a part de la història, la política o les filorolongologies ). Però sense anar més enllà de creuades quasi impossibles, tan sols pretenc aportar una mica d'informació sobre el que representa que hem de fer o hem de ser ara que tenim 20 anys (o uns quants més...).
Erikson és un psicòlog freudià que va escriure una teoria sobre la personalitat; a destacar que segons ell el desenvolupament no acaba després de l'adolescència( com descriuen altres psicòlegs anteriors ), sinó que comença quan neix i acaba quan mors.
Som-hi: L'estat VI és la de l'adult jove (posterior a la de l'adolescencia que finalitza sobre els 18-20 anys, tot i que segons l'autor a vegades s'allarga fins als 25!). Aquesta va dels 18 als 30 anys aproximadament, i és l'etàpa de la intimitat vs l'aïllament. La intimitat suposa la possibilitat d'estar a prop dels altres, com amants i amics, com un partícep de la societat. Tens un sentiment de saber qui ets, sense por a perdre's. El por al compromís és un senyal d'inmaduresa dins aquesta etapa. Les relacions significatives és tenen amb colegues i amics ( s'ha superat l'etapa del grup, i encara no s'ha entrat en la de la llar). Segons l'autor, si s'atravesa amb èxit aquesta etapa ens emportem amb nosaltres la virtud psicosocial de l'amor. Segons l'autor és l'habilitat en allunyar les diferències i els antagonismes i compartir l'amor amb la parella, els amics, els veins, els companys de feina... La mala adaptació a aquesta etapa es la promiscuitat ( tornar-se massa obert, relacions superficials, falta d'intimitat en elles) o l'exclusió ( aïllar-se dels sers estimats, i anar sempre acompanyat d'un sentiment de ràbia i irritabilitat).
Etapa VII, adultesa mitja, situada aproximadament entre els 20 i pico i els 50 i tants. És l'etapa de la productivitat ( extensió de l'amor cap al futur; a que us sona?) vs l'estancament ( auto-absorció, cuidar de ningú, la persona és un membre no productiu de la societat ). Segons l'autor és el moment de l'amor no egoista, doncs l'amor entre amants o amics és entre iguals, i per tant recíproc. Doncs sí, l'entrada a aquesta etapa ve marcada per l'aparició dels fills (uf!, salvados por la campana!). Erikson, però, diu que hi ha altres formes de productivitat que no tenen a veure amb la criança dels fills: l'ensenyança, l'escriptura, la inventiva, les ciències i les arts, l'activisme social ( "quasevol cosa que ompli aquesta vella necessitat de ser necessitat"). La maladaptació a aquesta etapa provoca sobreextensió ( persones que tracten de ser tan productives que no tenen temps per a elles mateixes) o rebuig ( poca productivitat i estancament ). Segons el sr. Erikson, el sentit de la vida és una qüestió de com i en que contribuim o participem en la societat. Si s'atravessa amb èxit aquesta etapa, desenvolupem una important capacitat de cuidar.
Més informació http://www.ship.edu/~cgboeree/eriksonesp.html, Erik Erikson (1902-1994).
Ja veieu, no és l'edat la que marca el que som, sinó que és el que som el que ens diu en quin moment estem. És lo que té la psicologia, aquesta pseudociència que preten posar ordre sobre lo amorf. Pseudociència, i per molts anys!, després que hagin caigut mites com l'existència de l'ànima, el sol com a centre de l'univers, el comunisme com a forma perfecte de govern, o la prescència de déu, només faltaria que s'aconseguís matematitzar el comportament humà. Espero que hagi anat de gust!
