Poz pó abela bizto, ma gutao mogoyón

Ni és un tractat de gramàtica andalusa, ni és per catalano-parlants. I per descomptat l'andalús no és un idioma. I de fet tampoc crec que sigui producte de l'avorriment, és més aviat un treball d'investigació. Ardê komo troya!

Encara que ja m´imagino amb qui tinc el gust de parlar, no estaria de més identifican-se quan intervenim en el debat.

Be dons, a l´assumpte que ens ocupa, una mostra més de crítica desaforada, completament desctructiva i a sobre sense massa fonament.

No serà un tractar de gramática andalusa, que jo no ho he dit mai, llimitant-me a transcriure el títol del article original. Valgui la rectificació, sobre els "català parlants" que hauria de ser, sent molt "puntillos", "catalano lectors", ja que està redactat en aqueixa llengua. Finalment, treball d´investigació?, pot ser, pero no deixa de ser gracios, o no?

Per si de cas, "krema tu com troja", per repelent el bambi de la tele o jo.

Targeta groga per utilitzar aqueixa paraula. Un altre - diferent - unlogged visitor :)

Malgrat que ambdües son adjectius demostratius de lloc, i del innegable fet que l'ús de "Aqueix" i derivats està en desús, tenen un clar significat diferenciador.

Segons el Diccionari de la llengua Catalana sobre la paraula "Aqueix": "adj i pron Demostratiu que (en contraposició a aquest) designa les coses i les persones que són més a prop de la persona a qui hom parla que de la persona que parla, especialment la localitat on es troba aquell a qui hom escriu o els objectes que es troben en aquesta localitat quan no és la mateixa on es troba aquell qui escriu. Acosta'm aqueix llibre que tens al costat. Quan passarem per aqueixa vila us vindrem a veure."

Tenint en compte que en el cas de la llengua es un punt comú (és tant la meva com la seva), és lícit d'utilitzar qualsevol de ambdües, o no?

No obstant això, preferiria que em fesis notar quan faig errors ortográfics, en el texte referit he pogut trobar: "dons/doncs", "pero/però", "del artícle/de l'artícle", "gracios/graciós", etc.