today
May 2007
April 2007
March 2007
February 2007
January 2007
December 2006
November 2006
October 2006
August 2006
June 2006
May 2006
April 2006
March 2006
February 2006
January 2006
December 2005
November 2005
October 2005
September 2005
August 2005
July 2005
June 2005
May 2005
April 2005
March 2005
February 2005
January 2005
December 2004
November 2004
October 2004
September 2004
August 2004
July 2004
June 2004
May 2004
*loading* visites
Estadístiques del parlemneTothom està assebentat de la polèmica de les “grans diferències” del català i el valencià, dues llengües que mereixen esser salvaguardades independentment i que sembla ser que mutuament s’interfereixen.
Alguns avispats polítics s’havien adonat que el rerafons del problema era més de caire polític que lingüístic, però, fins ara, tots els esforços s’havien centrat en, per una part, fer notar la ridiculesa de la possició d’uns –els valencians- i, per l’altra part, intentar generar crispació al.legant un intent d’assimilació del valencià per el català.
Aixì doncs, quan recentment és va sol.licitar la traducció de la constitució europea al català, va faltar temps per sol.licitar també la inclusió del Valencià de manera paral.lela, pero, això sí, essent com és una llengua distinta, s’havien d’incorporar les dues traduccions.
Quina papereta la del Sr. Zapatero que, per no molestar ningú, s’havia de presentar a europa amb dos clons de la constitució traduïda, demanant però, que s’incloguessin ambdues per separat.
La Generalitat de Catalunya, en un esforç conciliador, havia proposat previament que es preparés un text comú, degudament consensuat, que representaria els interessos de les dues Generalitats, però, com no podia ser d’altra manera, la Generalitat Valencianà va voler interpretar aquest gest com un nou intent d’assimilació del valencià.
Així doncs, es va arribar a un punt mort. Però no, resulta que hi ha hagut negociacions secretes entre el govern central i la Generalitat de Catalunya per presentar un text únic. Com ja s’ha apuntat deu haver inteligència en l’àmbit polític català. Inteligència que a permès sumar dos i dos. Si el català és en essència la mateixa llengüa que el valencià i si la normativa catalana contempla les singularitats lingüístiques del valencià, doncs d’acord, acceptem la “traducció al valencià” com a pròpia per a Catalunya i problema resolt.
Sens dubte una jugada mestra, no solament resol el conflicte, sinó que, un cop més, incideix en que ambdues són la mateixa llengua i, a més a més, possa de relleu el “talant” dels actuals dirigents polítics i, alhora, possa en evidència la poca voluntat dels populars per buscar consens.
Podia quedar més en evidència la dereta espanyola? doncs sí, després d’assebentar-se de les negociacions secretes i l’acceptació per part de Catalunya del text valencià, han tingut les galtes de qualificar l’acord de “cop baix” i de jugada de “listillos”.
Certament hi ha polítics inteligents, però, sens dubte, també ni ha de força tenoques.
