today
May 2007
April 2007
March 2007
February 2007
January 2007
December 2006
November 2006
October 2006
August 2006
June 2006
May 2006
April 2006
March 2006
February 2006
January 2006
December 2005
November 2005
October 2005
September 2005
August 2005
July 2005
June 2005
May 2005
April 2005
March 2005
February 2005
January 2005
December 2004
November 2004
October 2004
September 2004
August 2004
July 2004
June 2004
May 2004
*loading* visites
Estadístiques del parlemneNo m'arrisco pas gaire si
dic que a l'acabar de llegir una bona novel·la ens acostuma a envair
una sensació agredolça, una espècie de mort
orgàsmica provocada pel fet de no voler arribar mai al final
d'un viatge que mai serà igual.
Sortir del cinema
enamorat d'una morena de cel·luloide i buscar al voltant -
encara amb els ulls fent llumenetes - sense trobar ningú per
poder comentar la pel·lícula; o bé ser l'únic
testimoni de les maniobres a vol ras d'un alienígena despistat
són les dos úniques situacions que reflexen una
frustració semblant a la de veure la contraportada del llibre
que has acabat de deixar sobre la tauleta de nit.
Tret d'algunes intrusions
accidentals en el paper i llapis he estat purament un consumidor de
noveles de rodalies, no per devoció pels escriptors locals,
sino perquè les meves lectures últimament tenien banda
sonora d'estació de tren. Amb l'objectiu de superar el
síndrome de la contraportada
proposo
(paraules
al vent)
l'exercici
comunista d'escriure petites ressenyes d'allò que haguem
llegit, ens hagi agradat
(un
crit al vent tenim un nom que el sap tothom)
i
volguem compartir.
(barça,
barça, barça)
Procuraré
donar exemple en breu i per exorcisar-me començaré amb
un best-seller ;)
(demà
entrenament a les nou...)
