Els fets

Per a aquells a qui no he vist desde el passat divendres, he tingut un accident amb la bici. Res greu (espero), baixant pel carrer de la Font, perllongació del carrer de la unió, encreuament amb el carrer del Fondo. Jo solet, baixant foll, en contra direcció, al intentar pujar a l’acera per deixar passar a un cotxe. La roda de devant diu que no puja i decideix seguir la seva propia trajectoria, jo no, vaig pel dret, i avui, tornant al lloc dels fets m’he aseventat, hem mengo una paperera i, de fet, gairebé l’arrenco.

El després

Baixo al cinema. Quan arribo a la cruilla dels carrers Font i Fondo,veig un cotxe que gira i puja pel carrer de la Font, “plego” a l’esquerra per canviar de trajectoria i pujar a l’acera, un cop allà, rectificaré la “plegada” i seguiré per l’acera, la roda de devant patina, deixo de sentir el contacte de la bicicleta, tot s’accelera... Ja soc aquí. Ja he tornat (no són paraules, és un pensament viu però fugaç, uns sensació d’entre ambós), que deia la senyora?, quina senyora?. Soc dempeus. Enfront meu no hi ha ningú. Juraria que estava parlant amb una senyora, però estic sol. Tinc una sospita. Trec el mòbil i miro l’hora, son les 15.34, faig un ràpid càlcul, he sortir sobre les 15h. de casa, poster cins minuts més, a tot estirar hauré trigat 6 minuts en baixar la bici amb el ascensor, 10 minuts més en arribar fins aquí. Des que m’he estavellat fins ara, hi ha uns 9-15 minuts en qué no sé que ha passat.

És una sensació estranya i vull fer tots els possibles per intententar recordar. La senyora. Potser si tivo de veta... Què em deia?, no ho recordo, però de fet, com sé que era una senyora?, potser era un home. No recordo cap tret diferencial, cap senyal, cap sensació de reconeixement de cap situació... només una sensació de que conversava, amb algú de algo. El record se m’esvaeix com sorra d’entre els dits, de fet, fins i tot em començo a plantejar si he conversat amb algú. És inutil intentar recordar basant-me en la senyora, provaré d’altres estímuls. M’acosto a un aparador. No veig rès greu, sols uns esgarrinxada a la galta i una lleugera molèstia a l’esptalla dreta. No recorco com m’ho he fet. Què m’envolta? La bicicleta està recolzada en un arbre, a la meva dreta i un xic endevant. No puc dir si l’he possada jo o no, no en tinc records i sembla una possició prou natural com per que qualsevol ho pugui haver fet. La meva bossa és darrere meu, en un banc, igualment narutal, al costat el casc, amb els guants, les ulleres i les pinces. Tampoc en tinc cap record. Qualsevol pot haver-ho possat allà, però no obstant sé que ho he possat jo. El mode de possar els guants primer dins el casc, les ulleres a sobre els guants perquè no es ratllin, les pinces, una dins l’altre, i a l’altre banda del casc perquè no puguin tocar-se amb les ulleres... No hi ha dubte he estat jo, però no ho recordo!!! Tot molt estrany i frustrant.

El "jo". Per a mi, i suposso que per a molta gent, el “jo” és un estat de consciencia tal que em reconec a mi mateix i puc preguntar-me qui soc jo.

A priori vaig intentar gravar amb el màxim de fidelitat els fets, els pensaments, les sensacions. A posteriori n’he fet l’anàlisi. Què va passar durant el vuit?. El primer que vaig pensar és “vas quedar inconscient”, però, quan quedes inconscient et despertes de peu? El seguent ja va esser un xic més elaborat, de la mateixa manera que existeixen diversos nivells de somni, dels quals ens n'anem recuperant poc a poc, jo devia passar per diversos estadis de consciencia. Sí, aixó últim em sembla molt convincent, però llavors que vol dir la sensació “Ja soc aquí, Ja he tornat” com a punt de partida per recordar (rès un instant abans, perfectament desprès). On era, doncs, fins ara? Tornar d’on? Perquè ara? Qui ha decidit que ja era el moment? Però el que encara em treu el son és: Si (JO) no hi era fins ara o (JO) me’n havia anat, qui hi havia enlloc meu? Que jo sapiga “jo” no. Algú m’ho pot explicar?

P.D. Això ho he escrit a correcuita, es possible que m'estengui en detalls. Com és obvi, no he explicat tot el que vaig pensar fil per randa. Poster més endevant.

Comments: