De todos es sabido que idiotas los hay en todas partes. Pero, sobretodo para los que hablan del diario "La Razón" y la libertad de expresión, les dejo una muestra de hasta dónde se puede llegar (caer). El diario es el "Avui".

Parlar espanyol és de pobres

Salvador Sostres

A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en català sovint tampoc no saben anglès, ni francès, ni qui és monsieur Paccaud. Però no només a Catalunya l'espanyol és un símptoma de classe baixa. L'amic Riera em facilita aquestes dades de l'ONU del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars; Dinamarca, 30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra però que les parlen sense complex. Contra aquesta absurda creença que el català ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una llengua minoritària. En canvi en el meravellós món hispànic la pobresa és l'única dada. La mitjana dels 13 principals països americans que tenen l'espanyol com a llengua, comptat des de l'Argentina, Xile i Mèxic fins a Nicaragua, Hondures i l'Equador, és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per càpita. Catalunya parlant català i malgrat l'espoli fiscal infligit per una Espanya que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té una renda de 26.420 dòlars. Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la misèria. Només cal veure com les zones més riques de l'Estat tenen una altra llengua pròpia: i és evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista. És veritat que en espanyol s'han escrit pàgines d'una bellesa emocionant, però el destí dels països que el parlen ha estat històricament d'una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira. L'independentisme a Catalunya està absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol.

Comments:

#1 08 April 2005 - 13:02

No el coneixies aquest? No és el gilipolles de la setmana: simplement, és el gilipolles.
Et recomano que llegueixis qualsevol dels articles que publica el gilipolles del Salvador Sostres a l'Avui.
Tots són patètics, és fica amb tothom, i el favor més gran que li podem fer a aquest "periodista" és fer-li cas.

xin

#2 08 April 2005 - 13:38

Pero la pregunta que yo planteo sería: porqué el Avui mantiene a este -no sé si a más- impresentable? A qué juegan? Máxime porque no es la primera vez que dice estupideces de este o mayor calibre.
Mi opinión, supongo que conocida, no es darle bombo al imbécil este. Lo que digo, y mantengo (si nadie me convence de lo contrario) es que se deben permitir "Avuis" y "Razones", siempre que no se salgan de la legalidad. Y entiendo que es un problema profundo, pero también que al payo este le defienden muchos (total y tristemente cierto, y hay foros para atestiguarlo). Y aunque me de asco, entiendo que es libre de expresar o vomitar lo que le apetezca. Otro cantar es seguir sus dictados...

Salu2

PS: Lamento reiterar insultos al daopolsaco este, pero cuando veo capullos así prefiero soltar bilis.

gindaltonic

#3 12 April 2005 - 16:08

Ejemmm. estoooo interrumpo?

Este payo es un gilipollas, cierto. Pero no es una seta en un prado de amapolas. Este payo está donde está, porque hay otros gilipollas por encima de el que le contratan, animan y pagan y muchos otros mas, que le leen y le aplauden. Vamos hombre!! será que no he oido cosas parecidas o peores en la calle!

saludos

Anonymous

#4 19 September 2005 - 14:54

No ens deixem dur a engany, els braus que més s'enceguen, són els que amb més violència embesteixen.

Y com que, alli, hi han una colla de "picadors" encegant babaus-braus, doncs alguna gran ment pensant, haura cregut conveniet fer una sort de discriminació positiva o contra-força, encegant els braus-babaus d'aci, que, de ben segur, també en devem de tenir més d´un.

Els sistema, molt sencill, cóm si de dos galls es tractés, sels refrega els becs amb els propis simbols identitaris, i se'ls fa paleses, l'enfronta i incompatibilitat, de l'existència dels del rival. La resta, és fàcil...

Gualdi

Comments: