Últimes notícies

Anonymous on Sinónimos, ...




*loading* visites

Estadístiques del parlemne

Qui parla és esclau de les seves paraules; qui calla, amo del seu silenci.


Cadàvers Exquisits

publicat per xin el 04/26/05 a les 10:40 | comments (30) | art, propostes

Le cadavre exquis boira du nouveau vin (El cadàver exquisit beurà el nou vi)
Amb aquesta frase es va iniciar el primer cadàver exquisit, d'aquí li vé el nom, un joc inventat pels surrealistes francesos al primer quart del segle passat.
La mecànica és molt senzilla, i també ho és la del joc. Es tracta d'escriure un text entre un grup de gent de la seguent manera: el primer a participar escriu una frase i el seguent l'ha de continuar, fins a generar el text complet. La versió originària es juga seguint un ordre preestablert i sense conèixer el text anterior. Proposo fer-ne un al parlemne però per ser més fàcil de moderar i participar és millor que sigui en obert i amb ordre lliure, és a dir que escrigui qui vulgui en cada moment. Un mateix no pot escriure dos frases seguides, es clar!
Es podria acabar, per exemple, quan en un dia no hi hagi hagut cap aportació. Espero que no sigui demà!! :P

Em prenc la llibertat de començar-ne un jo als comentaris. Començo en català però si algú vol continuar en altres idiomes no hi ha cap problema (sempre que siguin constitucionals!!)



Comments:
#1  26 April 2005 - 10:42
 
Tant convençut estava de no haver passat mai per aquell lloc que en veure'm reflexat al vidre de l'escaparata va venir-me a la memòria l'última vegada que vaig entrar en aquella tenda.
User: xin Contact me View user's mediablog xin
#2  26 April 2005 - 12:46
 
I llavors, sobtadament, el vidre es va omplir dels fantasmes -persones estimades, ara només records- que ja no es reflexaven més que a la meva memòria.
Anonymous
#3  26 April 2005 - 19:53
 
Tanmateix semblaven reals, però no els podia tocar, entre altres coses perque el vigilant de la botiga em va cridar l'atenció al veure com me'ls mirava.

pinpin
Anonymous
#4  27 April 2005 - 18:51
 
Vaig canviar la cara, despertant de sobte del meu estat de somni a la crua realitat, i les lleganyes memorístiques van retindre aquell moment deformant-lo, barrejant els seus elements com un "collage" grotesc i absurd.
User: fairyteller Contact me View user's mediablog fairyteller
#5  28 April 2005 - 06:40
 
Un escalofrío recorrió entonces todo mi cuerpo. Pero, ¿Que había sucedido? ¿Que es lo que había, o mejor dicho, no había hecho yo, por toda aquella gente? ¿Por que me asaltaban de ese modo? Por que me sentía tan miserable?
Anonymous
#6  28 April 2005 - 08:39
 
La meva consciència s'arrossegava deixant rastre de sang, assatjada per les ferotges escomeses, altres temps paraules d'alè, dels records de bagul que ja creia enterrats.
User: xin Contact me View user's mediablog xin
#7  28 April 2005 - 12:23
 
Els records lliscant suaument, com aire sobre aigua, com ombres sobre un mur, com la bellesa sobre el ulls.
Anonymous
#8  28 April 2005 - 15:05
 
Cent cinquanta grams de formatge tendre, sisplau... i un poc d'arsènic, ja sap, per les rates...
User: xin Contact me View user's mediablog xin
#9  28 April 2005 - 15:42
 
O una vegada a la rereguarda de la botiga, amb aquelles mans carregades d'adolescent urgència recorrent-li el pit tremolós de curiositat i impaciència hormonal.
User: fairyteller Contact me View user's mediablog fairyteller
#10  28 April 2005 - 19:16
 
Y aquella voz en mi interior, quizás eco de una vieja sabiduría, que me decía "la potencia sin control no sirve de nada"
Anonymous
#11  29 April 2005 - 16:07
 
"Pero no me puedo controlar" me decía a mi mismo... así que ante la ausencia de control dejé que al menos hubiera potencia.

pinpin

Anonymous
#12  30 April 2005 - 17:24
 
A fora, darrera la porta de la petita habitació, gotellava, la pluja s'esgotava en un últim plor de ràbia, d'amant gelosa, còmplice d'un primer bes entrellums convertit ara en passió a palpentes.

User: xin Contact me View user's mediablog xin
#13  30 April 2005 - 20:05
 
Era irònic poder passar en breus instants de la imatge de la joventut que amagaven aquells membres al record del moment en que, tot assaborint el formatge tendre, vaig constatar com la metzina els hi arrabassava el vital vigor.
User: fairyteller Contact me View user's mediablog fairyteller
#14  01 May 2005 - 20:50
 
La trastocana m'havia tramontat: ja no sabia què em deia.
User: xin Contact me View user's mediablog xin
#15  02 May 2005 - 18:15
 
Així que vaig agafar el primer tramvia cap a Igualada.
Anonymous
#16  03 May 2005 - 17:32
 
el bitllet senzill era prou econòmic, i el bagul el portaven de franc, tot i que pesava com un mort.
User: fairyteller Contact me View user's mediablog fairyteller
#17  03 May 2005 - 19:45
 
De cop i tombarella una cantavolta dins meu preguntava al franc Franc: què té el color blanc perquè ta muller Lola, bacona, a Riells renti la roba?
User: xin Contact me View user's mediablog xin
#18  04 May 2005 - 06:59
 
Vaig veure arribar aquell boig dins del tramvia, però no podia distreure'm de la meva missió.
Anonymous
#19  04 May 2005 - 18:54
 
I deia el franc, tot blanc: si t'haig de dir la veritat, a pensar-hi no m'hi havia parat, però més enllà de la ciutat hi ha una barbaritat, així que no et facis mala sang, és que ell és gran com un tanc.
User: fairyteller Contact me View user's mediablog fairyteller
#20  05 May 2005 - 09:18
 
No pot ser, estic massa distret i al final oblidaré el bagul que molt amablement em porten. No vull ni pensar-hi perque llavors si que correrà la sang... que quan un boig es trastoca és molt perillós!

(pinpin)
Anonymous
#21  05 May 2005 - 15:54
 
Tres dreta, dos esquerra, vint-i-quatre dreta, un esquerra i baixar.
Anonymous
#22  06 May 2005 - 12:37
 
Injustícia, ignomínia, engany i mentida, amb un molt de traïdoria i un no-res de remordiment: el flaire de la conjuració obre la gana dels ànims egoistes i adorm les consciències fidels d'antuvi.
User: fairyteller Contact me View user's mediablog fairyteller
#23  06 May 2005 - 12:41
 
I mentre trac-trac, trac-trac, s'adormí mirant per la finestra de
llargues tardes d'estiu en pobles de noms inversemblants on hauria
viscut si no hagués estat per aquell dia i la pluja i la botiga i ella
i trac-trac, trac-trac.
User: xin Contact me View user's mediablog xin
#24  08 May 2005 - 13:52
 
I la pluja no va netejar la mala sort.
Anonymous
#25  09 May 2005 - 18:37
 
Així que després d'aquella bona estona dormint ho veia tot més clar, seguia amb la mala sort enganxada al cul però tant li era, i decidí prendre una dutxa i pensar en un bon àpat.
Anonymous
#26  10 May 2005 - 19:43
 
I és massa tard quan el primer crit es deixa ofegar envoltat de bombolles d'alè i s'espera el segon que mai arribarà.
User: xin Contact me View user's mediablog xin
#27  11 May 2005 - 06:54
 
Y (la Ramona es la más gorda) mientras (de las mozas) reflexionaba (de mi puebloooo) caí en la cuenta (Ramonaaaaa, te quieroooo) de que era el aniversario (Españoles, Franco -snif- ha muerto) de nuestra desaparición.
Anonymous
#28  12 May 2005 - 16:47
 
Lo que me hacía sentirme perdido, no reconocia a nadie ni nada, ni siquiera a mi mismo.

(pinpin)
Anonymous
#29  13 May 2005 - 13:56
 
Pero en objetos perdidos nadie sabía nada de mi razón.
User: fairyteller Contact me View user's mediablog fairyteller
#30  25 May 2005 - 11:49
 
, de mi razón para haberme inventado este relato.

;)
Anonymous
Comments: