¡Qui m'havia de dir que amb el temps aquest seria el discurs únic de l'esquerra!

La falàcia és tan senzilla que ni tan sols em molestaré a assenyalar-la.

Davant la preocupació pel canvi climàtic l'autor argumenta que l'esquerra no elimina les desigualtats del món.
Això mateix, o tot o res. Mentre no eliminem aquest greuge no tenim dret a criticar la construcció o la producció massiva i irresponsable.

No és casualitat que el líder d'aquests ciutadans-ciudadanos sortís d'un concurs estatal de debats.

xin

L'article està descontextualitzat ja que fa referències a un article anterior del propi autor, no obstant, remarcar que el que jo volia assenyalar de l'article no és el referit al canvi climàtic, que aquí només vol establir un paral·lelisme entre intenció i voluntat de resoldre els problemes, sinó:

A) La possible existència d'un més que estret lligam entre pobresa i riquesa del 3er i 1er mon.

B) La responsabilitat passiva que tots tenim en que això sigui així i la poca disponibilitat de resoldre de veritat el problema. Ens preocupa més (tot i que és més que comprensible) el nostre benestar que la solució real del problema. Vinc a dir amb això que el plantejament de "ajudem als pobres però perquè puguin tenir el mateix estatus que nosaltres" sí que es una fal·làcia. Si no és sostenible el nostre ritme de consum de recursos imaginat que el multipliquem per 6.

C) El meu convenciment que l'afirmació que fa l'autor en quant a que el partit polític que prometés solucionar els problemes de pobresa, partint de la base que això implica rebaixar el nostre nivell de benestar, pocs vots tindria (i que consti que compto que tu el votaries). ¡I tot i així la gent posa el crit al cel quan veu a les notícies el drama! ¿És això voluntat real de solucionar el problema? ¿No serà més aviat voluntat que altri el solucioni però que no m'emprenyi massa?

En quant a que era del ciutadans confesso la meva ignorància al respecte. ¿Discurs retòric i fàcil? Potser però ¿l'invalida això ?

Un partit que defensés una solució real del problema no seria votat, diu el senyor articulista.
Segons qui? en quins estudis es basa el que afirma això?
Segons ell quina és la solució real del problema? Creu que n'hi ha alguna? Defensa el partit que ell representa alguna política al respecte? No són apropaments a la solució el consum responsable (que es pretén inculcar des de l'administració -d'esquerres- i les entitats de caire no governamental -d'ideologia no-dretana-)? Col·laborem d'alguna manera com a ciutadans d'aquest estat del primer món amb alguna d'aquestes entitats? No és cert que les polítiques de Bush, Aznar i el Papa també afavoreixen la desigualtat existent i creixent?
Unes preguntetes que se m'han despertat; tenen resposta?

Intentaré respondre a totes les teves preguntes segons ho veig jo, i que consti que no faig lectura pol.lita. M'importa tres pitus de quin partir sigui, sols sé que aprecio el que és diu com a cert (salvat d'una excepció que esmento més endavant)

No, no seria votat. És una qüestió de sentit comú. Ni que ho digui jo ni tu ni ell sinó perquè els assessors dels presidents, opositors i candidats, que si que tenen estudis al respecte, no els diuen pas que amb aquest tipus de propostes guanyaran vots.

No, no diu quina és la sol.lució, perquè parteix de la base que ningú per si sol pot sol.lucionar-ho. De fet és senzillament una qüestió de conscienciació de TOTHOM (per sobre de nación, estats i tot el demés)

Que el seu partir defensi o no rés del que diu no invalida el discurs, l'únic que sí és criticable és el fet que assenyali a suposats culpables.

No, el consum responsable i les pol.litiques d'esquerres no serveixen per a rès, perquè com he comentat és un problema supranacional i que endemés necessita de la voluntat popular de TOTHOM en reduir el nostre nivell de benestar.

Si, les pol.litiques de dretes tendeixen a accelerar les desigualtats, però segons ho veig jo, les de esquerres no les corregeixen, sols les desacceleren (essent generós)

El sentit comú és aquell que tothom es suposa a sí mateix però no es suposa a ningú més. Sou uns il·luminats. Com que l’únic que cal per argumentar qualsevol cosa tal com fa l’articulista (i tu pel que veig també) és parlar de sentit comú, el diàleg racional no té lloc. La situació és: algú que parla des d’una suposada (autosuposoda) superioritat moral i, al davant, una massa indestriable ignorant i inactiva.

Els assessors no diuen als presidents que facin aquest tipus de propostes. Encara estic esperant que algú digui quina proposta concreta hi ha.

Com que ningú no pot solucionar-ho tot, no es fan propostes concretes. Bé, això (segons el meu humil parer) posa l’articulista (i qualsevol que prengui la seva posició) en la mateixa situació d’aquells a qui critica (els qui denuncien la fam al 3r món i no fan res per evitar-la). Suposo que no hem entès com es fan les crítiques, ja que la gent cabal les corona amb una proposta de millora, que segueix trobant-se absent de l’article).

Si el seu partit no defensa una proposta de millora respecte a un tema que ell denuncia potser no invalida el discurs (que ja ha invalidat per altres vies ell mateix). Només l’invalida com a crític, a més de situar-lo com a pèssim ciutadà i pitjor polític (imagina que el Rajoy critiqués la guerra d’Iraq en els moments en què el seu partit estava enviant tropes a Iraq a lluitar per la llibertat carburant).
Les polítiques d’esquerres “no serveixen per a rès(sic)” ja que és (dius) un problema supranacional. I com que som l’únic país amb govern d’esquerres... (recomanació: mirar mapa polític de les tendències dels governs d’altres països).
El consum responsable tampoc arregla res, segons tu de nou. Crec que aquesta frase es comenta sola, però només pel gust de dir alguna cosa et comentaré que crec que és una part de la solució.

Com que cal el consens de tothom per arreglar el problema (i és evident per a tots els qui llegim aquí que no es dóna), no fem res fins que no hi hagi consens. O no hi hagi humanitat. Tant li fa. (/demagògic demo off)

Si les polítiques de dretes acceleren el problema i les d’esquerres només les desacceleren (en el millor dels casos, de nou segons tu) a quin signe polític pertany la solució? (norma per a la resposta: no val dir “centre”).

Ara ja no intentaré respondre. Sols et faré notar unes quantes coses:

· Ofens gratuïtament. Perquè existeixi diàleg racional calen dues persones disposades a escoltar. Tu no ho fas.

· Intentes crear conflictes on no hi son: crees bàndols on ningú els ha creat ni hi són, situes els demés i et situes tu al bàndol escollit i ja pots justificar un enfrontament. ¿O penses que TOTHOM exclou algú?

· No escoltes !No hi ha propostes concretes! Es una simple qüestió de natura humana. Som així. Tu i jo també.

· Com sempre, de totes les possibles lectures fas la que més t’interessa per poder justificar el conflicte i de passada posar-te en la situació que més ventatjosa et pugui resultar. Segueixes fent lectura política quan ja m’he desmarcat de bones a primeres.

· Les crítiques constructives es fans com tu dius: crítica+proposta de solució, les crítiques destructives no duen cap proposta i les reflexions, que seria el cas, no necessiten de cap de les dues. Fas demagògia ¿T’has plantejat que potser és això el que vull expressar, una reflexió, i no has entès res, abans de entrar a matar?.

Amb tot això no vull fer-te crítica, sols vull fer-te veure que dins teu i ha un altre tu. Tu que, quan se sap davant de determinat públic ,sembla que tingui necessitat de destacar-se al mateix temps que m’ataca. I em consta que funciona, però que sàpigues que això és així i passa. I no perquè ho digui jo, sinó perquè ho has dit tu amb les teves paraules. Fixa-t’hi.

Finalment. Hem sembla que hi ha estesa una corrent de pensament que em fa suficientment infantil com per mantenir un "pique" de a veure qui truca a qui. Vosaltres no ho sé, jo no. Potser tindrà més que veure amb el que aquí et faig notar, potset. Pensa-t’ho

-Ofenc: on? amb quines paraules? de quina manera? Començo a pensar que hi ha persones que considereu una ofensa el simple fet de no estar d'acord a vosaltres. Jo escolto i llegeixo els teus arguments, però simplement et faig veure en què crec que no són correctes. No crec que en un diàleg racional es pugui argumentar dient que una cosa és de "sentit comú", pq llavors estàs suposant que aquell que et planteja el contrari no el té. I això no és mai demostrable. Racional, repeteixo, racional.

- No pretenc crear cap conflicte, només pretenc fer veure que l'articulista es dedica a fer demagògia fàcil sobre un tema seriós que m'importa de veritat. M'importa tant que faig accions concretes en el meu dia a dia. I no em dedico a dir que com que la única solució és impossible pq ningú es posarà d'acord, puc seguir fent com si res.

- No hi ha propostes concretes? per a donar solució al problema del repartiment de la riquesa i del consum irresponsable hi ha propostes concretes. Només sembla que a l'articulista i a tu us interessa criticar-les per poc realistes i culpar la naturalesa humana per poder ignorar-les.

- La lectura política no la invento jo. Això ÉS un problema polític. I no es pot dir que no ho soluciona la dreta ni la esquerra, pq llavors s'està assumint que no hi ha solució (a menys que inventis una nova tendència política que no sigui ni de dreta ni d'esquerra). Potser als inmobilistes els interessa dir que no hi ha solució, però a alguns ens agrada pensar que podem fer coses per arreglar el món.

- la reflexió es formula en forma de crítica a les propostes i tocs d'atenció que es fan des de certs àmbits de la societat civil. I com a crítica ha de presentar una proposta de millora. No val canviar-li l'etiqueta i dir que només és una reflexió per sentir-se exempt de donar solucions.

- La crítica no va contra tu. De fet l'article no és teu. La crítica va contra l'article demagog que hi ha. Si et creus tan important com per pensar que et faig servir per realçar la meva posició social no sé si desil·lusionar-te dient-te la veritat o, veient la necessitat de sentir-se centre, deixar que segueixi així la teva opinió per a no desmoralitzar-te.

Finalment no sé que té a veure aquest article amb les trucades telefòniques que no es fan. Qui és que confon temes?

Sou uns il·luminats...
El sentit comú és aquell que tothom es suposa a sí mateix...

...parla des d’una suposada (autosuposoda) superioritat moral...a una massa indestriable ignorant i inactiva.

Suposo que no hem entès...ja que la gent cabal...

recomanació: mirar mapa polític ...

La crítica no va contra tu...(Sou ¿"es plural"? uns il·luminats)

¿¿¿¿¿Tot això forma part de la crítica del article?????

Tens una curisosa manera de fer crítica d'opinions sense personalitzar

¿No has creat bandols on no ni havia?

¿Propostes? Si n'hi ha moltes. Solucions? Això ja és una altre cosa.

Trucades: imaginacions meves...Com les ofenses.

Finalment, com és moda. Que no et contesti no vol dir que tinguis raó.

- Sou un il·luminats: aquesta afirmació respon a la teva resposta. Si jo demano arguments racionals i l'única resposta possible és "sentit comú", estàs suposant que els que pensem el contrari no el tenim. La posició de superioritat ja l'has adoptada tu, i l'Azúa.

- La recomanació de mirar un mapa polític és una clara referència al problema que qualifiques de "supranacional", ja que (crec) la resposta passa per polítiques d'esquerres i no som l'únic país amb polítiques d'esquerres per aquí a prop.

- Jo no et dic que no personalitzi, et dic que la resposta no és així pel fet que siguis tu l'interlocutor, si no per la manca d'arguments racionals. Seguiré estant obert a escoltar un argument lògic sobre el problema que tractem.

- Les propostes són propostes de millora que suposen una solució. Una solució a la qual s'arriba a partir d'aquestes propostes (consum responsable, reciclatge, posicionar-se contra guerres ilícites i actituds immorals vers el tercer món, per donar uns exemples).

- Trucades: no barregis. De totes maneres tu també saps fer servir el telèfon. Vols?

Finalment, per deixar-ho dit, no em cal que em donis la raó. Pots seguir pensant que no hi ha solució a res, i que la millor opció és no fer res ja que no serveix de res. En qualsevol cas, això no resoldrà cap problema. Però com no hi ha solució, tu dormiràs igual de tranquil aquesta nit. O no.

No demagogia.

Proposta de millora = possible millora

Proposta de solució = possible solució

Solució = ¿?